CONFESSOR, [CONFFESSOR] s.
Prevere que confessa o rep la confessió dels penitents.
"... als Prelats o havents regiments en la Sglesia, e als Princeps seglars, e a pare e a mare carnals, e a son confessor, honor e obediencia..." Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 1.366, tercer punt
"Confessio fes a ton conffessor com amich, jutge e senyor." "Lo confessor qui es peccador no sab de confessar." Proverbis de Salamó MS. n. 216, f. lxxxvij, a. Bib. Univ. València
"En apres lo dit confessor nostre volem esser stret que nos sollicit a obras de pietat e en aquelles coses que enduen devocion..." Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Del Confessor
| | |